Trenta-nou anys d’una expropiació (20 d’octubre de 1972). Caixa d’Estalvis Laietana (Mataró)
El 21 d’octubre de 1972 La Vanguardia obria l’edició de dissabte amb una notícia esportiva: “Emoción en los V Campeonatos Internacionales de España, Grand Prix-72, XX Trofeo Conde de Godó”. La notícia surt a primera plana, amb fotografies d’en Pérez de Rozas, i destaca la participació dels tenistes Stan Smith, Colin Dibley, Orantes i Pattison. Unes planes més enllà, en la secció Sucedió en..., de la Crónica de Sucesos, s’esmenta una altra notícia “esportiva”: “Mataró: atraco en las oficinas de una caja de ahorros”. El comunicat de Pedro Rigau (corresponsal del diari a Mataró...) explica que “alrededor de las ocho y cuarto de la mañana de ayer, se presentaron dos individuos en las oficinas de “Espartero”, de la Caja de Ahorros Layetana, de Mataró, sita en el “Camí del Mig”, y después de amenazar a la empleada que en aquel momento se encontraba allí, se llevaron alrededor de un millón de pesetas”. Segueix dient: “Los asaltantes desaparecieron, en un automóvil que tenían estacionado frente a las oficinas de la Caja ”. El conductor de l’automòbil era Salvador Puig Antich. L’acció es fa sense incidents. Puig Antich és el conductor, els altres dos membres del MIL entren a l’oficina bancària armats amb sengles pistoles Walter P-38, Parabellum, i expropien quasi un milió de pessetes (999.200 pessetes). Posen els diners dins d’una bossa i marxen a tota velocitat, sense deixar de donar la cara a l'empleat. Aquesta es la primera acció recaptadora d’en Puig Antich. La seva habilitat al volant el va portar a ser l’encarregat de conduir els vehicles amb què es realitzaren les “expropiacions”. Segons F.Escribano: "- Aquells primers atracaments eren molt divertits -rememora en Jordi Solé-; l'únic moment difícil era abans d'entrar, perquè la veritat és que se't posaven per corbata. Però un cop érem a dins, tot era com un joc. Pensa que en aquells temps els bancs a Espanya no tenien les mesures de seguretat que tenen ara i robar-los era relativament fàcil. Recordo que en l'atracament de Mataró vam quedar que jo faria un discurs a la gent del banc. Em sembla que ho van decidir perquè a mi no se'm dóna gaire bé això de parlar en públic. Mentre els apuntava amb la pistola els vaig llançar un rotllo sobre la nostra organització política que et seria incapaç de repetir ara. Em vaig entrebancar dos o tres vegades i els altres es descollonaven de riure a costa meva".
De les accions del MIL, bàsicament atracaments a entitats bancàries, la premsa se’n fa ressò. Les notícies són explicites però de poca entitat, els atracadors són qualificats de vulgars delinqüents, mai se’ls relaciona amb un grup extremista de tendència anarquista, més aviat es minimitza o s’oculta el motiu polític de les accions. Les reivindicacions que acompanyen cada expropiació cauen en sac trencat. Es conegut que el règim i la policia oculten l’idiosincràsia política d’aquesta mena de col·lectius que, amb les seves accions armades, soscaven el poder de l’estat franquista. D’aquesta manera s’amaguen o s’emmascaren accions com la de Mataró. Consta, però, que des del primer moment la policia segueix la pista al MIL i als seus integrants...
De les accions del MIL, bàsicament atracaments a entitats bancàries, la premsa se’n fa ressò. Les notícies són explicites però de poca entitat, els atracadors són qualificats de vulgars delinqüents, mai se’ls relaciona amb un grup extremista de tendència anarquista, més aviat es minimitza o s’oculta el motiu polític de les accions. Les reivindicacions que acompanyen cada expropiació cauen en sac trencat. Es conegut que el règim i la policia oculten l’idiosincràsia política d’aquesta mena de col·lectius que, amb les seves accions armades, soscaven el poder de l’estat franquista. D’aquesta manera s’amaguen o s’emmascaren accions com la de Mataró. Consta, però, que des del primer moment la policia segueix la pista al MIL i als seus integrants...
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada